INICI
Hi havia una vegada, en terres remotes,un príncep valent que, perseguint un ogre monstruós, es va perdre al mig d'un bosc encantat.
NUS
No podia reconèixer ni el camí d'entrada ni el de sortida.Semblava que tot canviava de lloc en un instant. El pobre príncep s'anava atabalant. Com més avançava, més complicat es tornava. Al final, rendit, va caure en un son profund.
De sobte,va sentir unes veus, però no va obrir els ulls.Continuava mig adormit. Eren uns homenets blaus, petits, amb barbes llargues. Parlaven de manera amable i amistosa.
- Pobre noi, s´ha perdut al bosc. No m´estranya - deia un dels homenets.
- Se´l veu bona persona - comentava un altre mentre el mirava.
- Està esgotat i adormit. El despertem?
DESENLLAÇ
- Sí, despertem-lo! - va contestar un homenet blau.
I el van despertar. El príncep, en veure'ls, els hi va preguntar:
- Em podeu ajudar a atrapar l'ogre monstruós?
- Si !- van respondre tots els homenets blaus.
Quan eren a mig camí li van parar una trampa a l'ogre i ell hi va caure. El príncep el va travessar amb l'espasa i l'ogre monstruós va morir desagnat. Mai més faria mal a ningú.
Els homenets blaus van ajudar el príncep a sortir del bosc.
De tornada cap al seu castell, el príncep valent va trobar una noia preciosa i es van enamorar a primer cop d'ull. Li va preguntar si es volia casar amb ell i ella li va dir que si.
I van viure per sempre feliços, menjant anissos .
I conte contat, ja s'ha acabat...Veurem si us haurà agradat !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada